Per un millor 2013 ...

Repensar ... les xarxes socials

Un article interessant de reflexió sobre les xarxes socials: la individualització col·lectiva.

L'article està publicat al:

Pensar ...

Divendres ... dia del teletreball ?

Hi ha una proposta ... fer dels "divendres" el dia del teletreball o del treball des de casa. Una iniciativa curiosa però que permet reprendre, avui que MICROSOSFT, impulsa el dia del teletreball (22 de juny), les reflexions sobre el teletreball, el treball des de casa o el treball en mobilitat, en tot cas el treball sense oficina fixa. Des de la meva experiència (projectes de teletreball amb FUNDESCO i en el projecte UE - Teletrebages) escriure unes reflexions i idees, al llarg d'aquest cap de setmana.

Ara deixo una infogràfia sobre els avantatges del treletreball i un enllaç ...

 

Un enllaç: When Work Works

Un pais en xarxa ?

Només unes notes i una imatge. Tothom parla de la necessitat i les oportunitats de l'àmbit TIC per sortir de la crisi, per fer de Catalunya un pais solid i amb futur, a partir del treball present i de l'esforç dels emprenedors, les empreses i les administracions per construir un país innovador.

Tothom parla de la importància de les anomenades Xarxes de Nova Generació, les infraestructures de "fibra òptica" que han de fer possible un "món digital" estès arreu del territori. Avui la fibra arriba a molt poques llars, només a l'àrea metropolitana i en cap cas hi ha capacitat al món rural o a les ciutats petites. I a més és cara i mal estructurada. És una connectivitat asimètrica, pensada per una INTERNET de "mirons", no per la societat cooperativa i participativa, creadora i cocreadora que el país necessita. Una societat que treballa, viu i pensa "en digital".

El dimarts, el Govern va aprovar els nous requeriments dels processos de contractació TIC per a la Generalitat, després d'un procés de "diàlegs". Aviat, es parla d'abans d'acabar el mes de juliol, sabrem com el Govern encara el present i el futur de les infraestructures. Infraestructures que son i seran fonamentals, tant per les empreses, com per les administracions i els ciutadans. Importants per donar serveis en mode fix, a les llars i els edificis, i també en el mode mòbil (per estendre la telefonia i les xarxes de 4ª generació - LTE). 

Depenen del model i de la concessió o adjudicació el país avançarà o no. En els darrers governs, els dos darrers de CiU i els dos del tripartit aquest desplegament ha estat un fracàs. Hem perdut 15 anys. I no tot és responsabilitat dels governs de la Generalitat. Hi ha molta responsabilitat dels ens locals, de LOCALRET (que mai ha estat capaç de complir amb el seu objectiu fundacional: desplegar les xarxes de banda ampla). I també de les empreses, per la seva poca capacitat d'entendre les necessitats del país, del seu egocentrisme metropolità i una minsa ambició tecnològica, des de TELEFÒNICA a ONO (MENTA) o AL-PI.

Tenim i som un país petit. Fàcil de connectar. Al 2002, un estudi molt ambiciós (avui plenament vigent, amb algunes correccions) definia la inversió necessària per arribar a tots els municipis (i en ells a totes les seus públiques) en menys de 500 M€. Avui aquest estudi està en un arxiu, en un racó oblidat.

Dades dels costos de desplegament. Estudi LOCALRET 2002

 

Amb dades d'habitants del 2002, representaria una inversió de menys de 70 € per habitant i amb les dades actuals, de 60 €.

Al llarg dels darrers 20 anys, a Catalunya s'han fet 20 estudis sobre la societat de la Informació, les xarxes de telecomunicacions i les TIC. Estudis per avaluar la situació, proposar mesures i plans, estudis per crear opinió i sensibilitzar als governs, als polítics parlamentaris i a les empreses, i també a la societat civil. No és difícil avui saber per on cal anar. Hi ha dades, reflexió i posicionaments ... 

Hi haurà, però, voluntat política i capacitat de fer un projecte de país ? Discursos n'hem sentit molts. Documents n'hem llegit i se n'han publicat molts. Presentacions de plans ... el mateix. Resultats ? Pocs. 

No som, malgrat a vegades se'ns vulgui explicar el contrari, un país exemplar. Per molt que ho "pintem", la realitat és la que és. Catalunya avui NO és un país connectat, ni preparat per fer front els reptes de les noves tecnologies associades a la INTERNET del futur, la INTERNET de terera generació, la INTERNET de les xarxes en cooperació i en mobilitat, i també la INTERNET de les "coses" (de les màquines). Ni tant sols Barcelona, avui disposa de connectivitat suficient i de qualitat, ni fixa, ni mòbil per ser una "smart citie" (el concepte tant de mode i de tant poc significat real) a tots els barris de la ciutat. I no parlem dels pobles dels Pirineus, de les comarques de l'Ebre.

 

Ara molts esperem amb confiança una nova ètapa, una nova manera de treballar. A finals de juliol podrem saber si aquesta confiança es referma o un cop més s'esvaieix, com la boira.

I consti que un projecte de país es fa amb el país, no i no només amb una empresa de telecomunicacions. Una gran xarxa de país és fa en un procés de cooperació i de concertació, pública i privada, del tots els governs, de la Generalitat, de les diputacions i els Ajuntaments. El país necessita un gran acord, una nova Aliança Digital, i més si volem, com diu el President, esdevenir un país "M" (de Massachusetts i de MIT). Al 1998 és va publicar "Catalunya en Xarxa". El primer gran esforç, dirigit per en Miquel Puig, aleshores Comissionat per a la Societat de la Informació, per situar Catalunya en el mapa dels motors del coneixement i de les xarxes. Avui, 14 anys després, encara no som un PAÍS EN XARXA.

 

Evolucions ... 1997 a 2012

Experiències en teleactivitats, videoconferència i xarxes. Unes notes històriques i reflexions personals.

El dimarts, 12, en el marc dels projectes de TRANSVERSAL i de l’activitat RODALIES 4 vam tenir ocasió de fer una sessió de telepresència (1) transmeten en alta definició i utilitzant per primer cop una càmera a 1080p i 60 imatges per segon, la taula rodona de presentació. Al mateix temps els receptors ho feien amb un nou sistema basat en programari SCOPIA DESKTOP, fàcil d’instal·lar i que permet rebre a 720p i 30 imatges per segon, amb portàtils amb WINDOWS, MAC i terminals IPAD i IPHONE. Al llarg de les més de dues hores, ens vam connectar 10 usuaris, entre equipaments i altres que ho van fer des de casa seva.

Imatge de la sessió. La pantalla és de l'SCOPIA DESKTOP

Va ser una experiència de TRANSVERSAL, amb la gestió nostra i amb la col·laboració de TECHNO TRENDS i RADVISION, el fabricant de l’equip, la MCU i el programari. L’equip era un SCOPIA XT 5000.

Arran de l’experiència, podem dir que la conclusió més important, a banda de les capacitats tecnològiques i la qualitat i del “baix cost” dels equipaments, és la “facilitats”: la tecnologia emprada permet la connexió i la participació interactiva sense coneixements especials, més enllà d’allò que fem normalment en l’escriptori de treball o quan instal·lem una APP als terminals mòbils.

Repassant documents per actualitzar dades dels projectes en els que treballat, he trobat, i d’aquí “les evolucions” dades del primer cop que vaig fer una teleactivitat. De fet va ser la primera al país. Basada en connexions XDSI i amb tres connexions simultànies. El juny del 1997 vaig presentar una proposta, amb la col•laboració d’ATT Barcelona a la Direcció General d’Informàtica de la Generalitat per fer un pilot sobre videoconferència i INTERNET.

Va ser aquest 1997 i en l’espectacle de la Fura dels Baus (“Work in progress”, al Mercat de les Flors. Un espectacle que va utilitzar per primera INTERNET i la videoconferència entre diferents ciutats. Nosaltres vam fer-ho amb uns equips ATT – PictureTel PCS 100, a XDSI (384 Kilobits) i multiplexant les senyals (per fer-la multipunt). En aquells moments vaig coordinar la incorporació per primer cop d’equips de VC a la Generalitat, a la DG d’Informàtica i vam fer diverses experiències i activitats a més d’aquesta.

Vam fer, per primer cop, un curs de formació ocupacional sobre INTERNET i HTML simultani, amb els mateixos equips, entre Tàrrega, Vilafranca i Manresa.

Després molts més projectes i ara amb eines i serveis i tecnologies de la telepresència i les comunicacions unificades i les comunicacions visuals col·laboratives: un nou camp per a la recerca i la innovació i la seva aplicació al teletreball, al “co-working” i tot allò que pot portar el prefix “tele-“ i que permeti o necessiti cooperació, col·laboració i a distància.

Per tant ara fa 15 ... i avui el panorama es curiosament similar, a nivell de la “cultura del treball” i de la “cultura en digital” ... no n’hi ha. La principal dificultat no és tecnològica, és de criteris, de reflexions, de posicionament i d’innovació. Aleshores va ser el principal “problema” (només vam continuar amb un projecte al si de Benestar Social, on vaig coordinar el projecte XIP que va crear la primera xarxa amb INTERNET, sota XDSI, que connectava les 70 oficines del Departament amb equips de videoconferència –VCON CRUISER 150 / 384- i que va permetre informatitzar tots els processos de les oficines).

Ara aquesta manca de visió i de perspectiva, per a innovar en nous models, és el principal indicador de les dificultats per implantar els sistemes de telepresència i les comunicacions visuals col·laboratives al si de les organitzacions, de les petites i grans empreses, dels treballadors autònoms i els emprenedors, i també al si de les entitats i institucions socials, culturals, educatives. En aquest moment de “crisi” ... col·laborar i cooperar, treballar en xarxa i a la xarxa pot ser l’element diferencial entre sortir-ne, innovant i avançant, o no. Ara que hom parla de la funció, important funció de les TIC per la sortida amb èxit i perspectives de futur, de la crisi, trobo a faltar polítiques actives de cooperació i d’us de les tecnologies i serveis de la “col·laboració”, ja sigui amb equips i infraestructures o al núvol.

El 27 es presenta IDIGITAL. I el 27 hi ha una interessant jornada i taula rodona del CCCB – ICI, sobre “Ciutats Lab - ICI CCCB”. El 28 hi ha una jornada a l’IDEC de reflexió sobre les “IDEC Jornada "smarts cities"” (les ciutats en digitals ... intel·ligents. Potser caldrà començar a conceptualitzar-ho en català ... no ?). Hi ha per tant molts processos oberts i, segurament, cal passar a estendre els projectes. Les CVC i la telepresència poden produir canvis importants, millorar l’eficiència de les organitzacions, conciliar el treball, estalvis i especialment implantar una nova cultura del treball cooperatiu.

Crec que només cal dir i fer ... ens hi posem ? Ara no hi ha excuses. És el moment.

Estratègies en mobilitat ...

La mobilitat i la conciliació eficient dels usos dels temps, de treball i personal és i serà cada dia més important. El "teletreball" o el "treball en mobilitat" i "delocalitzat" continua essent una assignatura pendent. Aquesta és una infografia interessant:

http://share.cisco.com/el-futuro-de-movilidad-en-el-trabajo.html#cesblog