Només unes notes i una imatge. Tothom parla de la necessitat i les oportunitats de l'àmbit TIC per sortir de la crisi, per fer de Catalunya un pais solid i amb futur, a partir del treball present i de l'esforç dels emprenedors, les empreses i les administracions per construir un país innovador.
Tothom parla de la importància de les anomenades Xarxes de Nova Generació, les infraestructures de "fibra òptica" que han de fer possible un "món digital" estès arreu del territori. Avui la fibra arriba a molt poques llars, només a l'àrea metropolitana i en cap cas hi ha capacitat al món rural o a les ciutats petites. I a més és cara i mal estructurada. És una connectivitat asimètrica, pensada per una INTERNET de "mirons", no per la societat cooperativa i participativa, creadora i cocreadora que el país necessita. Una societat que treballa, viu i pensa "en digital".
El dimarts, el Govern va aprovar els nous requeriments dels processos de contractació TIC per a la Generalitat, després d'un procés de "diàlegs". Aviat, es parla d'abans d'acabar el mes de juliol, sabrem com el Govern encara el present i el futur de les infraestructures. Infraestructures que son i seran fonamentals, tant per les empreses, com per les administracions i els ciutadans. Importants per donar serveis en mode fix, a les llars i els edificis, i també en el mode mòbil (per estendre la telefonia i les xarxes de 4ª generació - LTE).
Depenen del model i de la concessió o adjudicació el país avançarà o no. En els darrers governs, els dos darrers de CiU i els dos del tripartit aquest desplegament ha estat un fracàs. Hem perdut 15 anys. I no tot és responsabilitat dels governs de la Generalitat. Hi ha molta responsabilitat dels ens locals, de LOCALRET (que mai ha estat capaç de complir amb el seu objectiu fundacional: desplegar les xarxes de banda ampla). I també de les empreses, per la seva poca capacitat d'entendre les necessitats del país, del seu egocentrisme metropolità i una minsa ambició tecnològica, des de TELEFÒNICA a ONO (MENTA) o AL-PI.
Tenim i som un país petit. Fàcil de connectar. Al 2002, un estudi molt ambiciós (avui plenament vigent, amb algunes correccions) definia la inversió necessària per arribar a tots els municipis (i en ells a totes les seus públiques) en menys de 500 M€. Avui aquest estudi està en un arxiu, en un racó oblidat.
 |
| Dades dels costos de desplegament. Estudi LOCALRET 2002 |
Amb dades d'habitants del 2002, representaria una inversió de menys de 70 € per habitant i amb les dades actuals, de 60 €.
Al llarg dels darrers 20 anys, a Catalunya s'han fet 20 estudis sobre la societat de la Informació, les xarxes de telecomunicacions i les TIC. Estudis per avaluar la situació, proposar mesures i plans, estudis per crear opinió i sensibilitzar als governs, als polítics parlamentaris i a les empreses, i també a la societat civil. No és difícil avui saber per on cal anar. Hi ha dades, reflexió i posicionaments ...
Hi haurà, però, voluntat política i capacitat de fer un projecte de país ? Discursos n'hem sentit molts. Documents n'hem llegit i se n'han publicat molts. Presentacions de plans ... el mateix. Resultats ? Pocs.
No som, malgrat a vegades se'ns vulgui explicar el contrari, un país exemplar. Per molt que ho "pintem", la realitat és la que és. Catalunya avui NO és un país connectat, ni preparat per fer front els reptes de les noves tecnologies associades a la INTERNET del futur, la INTERNET de terera generació, la INTERNET de les xarxes en cooperació i en mobilitat, i també la INTERNET de les "coses" (de les màquines). Ni tant sols Barcelona, avui disposa de connectivitat suficient i de qualitat, ni fixa, ni mòbil per ser una "smart citie" (el concepte tant de mode i de tant poc significat real) a tots els barris de la ciutat. I no parlem dels pobles dels Pirineus, de les comarques de l'Ebre.
Ara molts esperem amb confiança una nova ètapa, una nova manera de treballar. A finals de juliol podrem saber si aquesta confiança es referma o un cop més s'esvaieix, com la boira.
I consti que un projecte de país es fa amb el país, no i no només amb una empresa de telecomunicacions. Una gran xarxa de país és fa en un procés de cooperació i de concertació, pública i privada, del tots els governs, de la Generalitat, de les diputacions i els Ajuntaments. El país necessita un gran acord, una nova Aliança Digital, i més si volem, com diu el President, esdevenir un país "M" (de Massachusetts i de MIT). Al 1998 és va publicar "Catalunya en Xarxa". El primer gran esforç, dirigit per en Miquel Puig, aleshores Comissionat per a la Societat de la Informació, per situar Catalunya en el mapa dels motors del coneixement i de les xarxes. Avui, 14 anys després, encara no som un PAÍS EN XARXA.
+2.jpg)
.jpg)
